Doctor Honoris Causa per la Universitat Politècnica de València. Investit el 24 de novembre de 1990
Comanador de la Legió d'Honor. GranCreu de l'Orde Nacional del Mèrit. Comanador de les Arts i les Lletres. Oficialdel Mèrit Marítim. Comanador de l'Orde de Sant Carles. Comanador de l'Orde delMèrit de la República Federal Alemanya. Medalla de la llibertat dels EstatsUnits.
Nascut l'11 de juny de 1910 aSaint-André-de-Cubzac a Gironda. Jacques-IvesCousteau va estudiar a Roma, Bordeus, Nova York, París, Ribeauvillé i vacontinuar al col·legi Stanislas la preparació de l'examen de l'Escola Naval (promoció de 1930). De 1930 a 1957 va desenvolupar la seua carrera militar, enel transcurs de la qual entre altres coses va comandar la base naval de Xangai,va estudiar un equip d'home-granota, va participar abord del creuer Dupleix en la recerca del cuirassat de butxaca Graf vonSpee, i també en el bombardeig de Gènova (creu de guerra amb condecoració idues mencions), va ingressar en la Resistència (Legió d'Honor per aquestaactuació), després va crear juntament amb el comandant Philippe Taillier elgrup d'estudis i d'investigacions submarines (GERS) i va condicionar el vaixellalemany Ingénieur Elie Monnier com a vaixell oceanogràfic.
En aquest període organitza a mésla participació de la marina francesa en l'expedició del batiscaf FNRS II imamprén les gestions conduents a la firma del conveni francobelga en la qüestióreferent al FNRS III.
1943 concep i construeix ambl'enginyer Emile Gagnam el prototip d'escafandre autònom d'aire comprimitCousteau Gagna.
Coinventor de la primera càmera detelevisió submarina, de submarins d'exploració i del procés de propulsió eòlicadels vaixells emprat en el vaixell d'investigacions Alcyne. Primer realitzadord'un nou mètode d'immersió anomenat experiències Précontinent I, II, III).
Des del 1950 navega en l'anticdragamines Calypso amb el qual ha guiat fins avui més de cinquanta expedicionsarreu del món. Crea dues associacions per a organitzar aquests creuers i per aconstruir equips tècnics especials: les campanyes oceanogràfiques franceses iel centre d'estudis marins avançats.
El 1957 és elegit per a ladirecció del Museu Oceanogràfic de Mònaco, tasca que va exercir fins al 1988.Secretari general de la Comissió Internacional per a l'exploració científicadel Mediterrani de 1962 a 1988.
President de la Societat Cousteau (Estats Units) des del 1974, i de la Fundació Cousteau (París) des del 1981.Membre estranger de l'Acadèmia de les Ciències dels EUA (1968) i de l'Índia (1978). Doctor honoris causa per lesuniversitats de Harvard, Renselaer, Brandeis i Berkeley (EUA).
Elegit per l'Acadèmia francesa el24 de novembre de 1988 per a la butaca de Jean Delay (17a butaca).
1946. Per 18 metres de fons (esgotat).
1950. La immersió amb escafandre , en col·laboració (R. Laffout).
1954. El món del silenci , amb Fréderic Damas (R. Laffout).
1962. Els millors relats del món submarí , amb James Dugan (R. Laffout).
1964. El món sense sol (Hachette).
1970. Els taurons , amb P. Cousteau (Flammarion)
1971. La vida i la mort dels corals , amb Philipe Dide (Flammarion).
1971. Un tresor enfonsat , amb P. Dide (Flammarion).
1972. Les nostres amigues les balenes , amb P. Diole (Flammarion).
1973. Els polps, el final d'un malentés , amb P. Diole (Flammarion).
1973. Tres aventures del Calypso , amb P. Diole (Flammarion).
1974. Companys d'immersió , amb P. Diole (Flammarion).
1974. Enciclopèdia Cousteau , en 20 volums (R. Laffont).
1975. Els dofins i la llibertat , amb P. Diole (Flammarion).
1978. Calypso , amb Alexis Alvirine (R. Laffont).
1978. Salmons, castors i llúdries , amb Y. Paccalet (Flammarion).
1979. La vida a la fi del món, amb Y. Paccalet (Flammarion).
1980. Les sorpreses del mar , amb Y. Paccalet (Flammarion).
1980. El món dels oceans (R. Laffont).
1981. A la recerca de l'Atlàntida , amb Y. Paccalet (Flammarion).
1981. Almanac Cousteau del medi ambient (R. Laffont).
1981. Francés, han robat el teu mar , amb Henri Jacquier (R. Laffont).
1982. El destí del NIF, amb Y. Paccolet (Flammarion).
1983. Fortuna de mar, amb Y. Paccolet (Flammarion).
1983. Planeta oceà , enciclopèdia en 24 volums, 1983-1985 (R. Laffont).
1983. D'alta mar als grans llacs , amb Y. Paccalet (Flammarion).
1985. L'expedició Cousteau a l'Amazònia , amb Mose Richards (R. Laffont).
1985/1987. Fitxes Cousteau , amb Y. Paccalet.
1986. El planeta de les balenes , amb Y. Paccalet (R. Laffont).
1987. El mar ferit. La mar ferida , amb Y. Paccalet (Flammarion).
1988. El mar de Cortez , amb Y. Paccalet (Flammarion).
1952. "Topografia submarina i sedimentació actual", amb W. Nesteroff i H. Tazleff. XIX Congrés de Geologia Internacional. Algèria, 1952.
1958. "Sobre algunes tècniques secundàries en oceanografia". Col·loquis Internacionals del CURS, LXXXIII, Niça-Villafranca.
1958. "Els sediments profunds al llarg de la costa de Niça", amb Jacques Benicourt, Gilbert Boillet. Actes setmanals de les sessions de l'Acadèmia de les Ciències .
1961. "Accidents del terreny en el mar de Ligúria". Col·loquis del CNRS.
1964. Juliol. "Mesurament de l'absorció, en l'aigua del mar, de la llum emesa per una font artificial a diferents profunditats, verticalment i horitzontalment", amb Casimir Jausserau, André Laban, Michel Liverman, Butlletí de l'Institut Oceanogràfic de Mònaco , volum 63, núm. 1309.
1965. 12-20 maig. "Els submarins d'exploració", Primer Congrés Internacional del Petroli i el Mar, Montecarlo.
1966. Maig. "Sobre l'adaptació de l'home a la vida submarina en atmosfera comprimida natural i sintètica", amb J. Chouteau, J. Alinat, CR Acadèmia de les Ciències, tom 262.
1978. "Informe sobre l'expedició CIRSTI -Fundació Cousteau establiment d'un butlletí de salut del Mediterrani". IV Jornades d'Estudis sobre les Contaminacions, Antalya.
1979. "Petroli i gestió del risc" en Ciència i societat , vol. 29, núm. 2.
1979. Drets, per a les futures generacions. (Taula de drets)
1979. Maig. Principis bàsics per a una política oceanogràfica global. (una política global sobre l'oceà).
1985. "Propulsió eòlica per als vaixells". B. Charrier, J. Cousteau, L. Malavard, Wintech'85, Simposi Internacional de Tecnologia Eòlica Aplicada als Vaixells. Universitat de Southampton.
1986. 27 d'octubre. L'ecoconservació. 14 conferència de FICOM. Buenos Aires (Argentina).
1985. L'illa dels taurons (R. Laffont).
1985. La jungla de coral (R. Laffont).
1986. El galió enfonsat (R. Laffont).
1986. Les trampes del mar (R. Laffont).
1987. Els lleons del Calypso (R. Laffont).
1987. El misteri de l'Atlàntida . El botí de Pèrgam (R. Laffont).
1988 . El misteri de l'Atlàntida . L'onada de foc (R. Laffont).
1956. El món del silenci
1963. El món sense sol
1975. Viatge a la fi del món
1981. Trampes del mar
1942. A divuit metres de profunditat
1943. Restes
1944. Paisatges de silenci
1948. Les foques del Sàhara .
1949. Una immersió del robí. A l'entorn d'un escull. Carnet d'immersió
1953. Estació 307
1957. La font de Vancluse (amb L. Malle). La galera enfonsada (amb J. Ertanot).
1958. Vitrines sota el mar (amb F. Alepée). Història d'un peix roig (amb E. Sechan).
1962. La casa en el fons del mar. Els oceanautes.
1965. El món de Jacques-Ives Cousteau .
1967. Els taurons. Jungla de coral. El destí de les tortugues de mar .
1968. Balenes i catxalots. El viatge sorpresa de Pepito i Cristóbal. El tresor enfonsat. La llegenda del llac Titicaca .
1969. Les balenes del desert. La nit dels calamars. La tornada dels elefants .
1990. Aquestes increïbles màquines submergibles. El mar vivent. La tragèdia dels salmons rojos .
1971. Dragons de les Tortugues. Coves enfonsades. La sort de les llúdries marines. Les darreres sirenes .
1972. Polp, petit polp. El cant dels dofins .
1973. 500 milions d'anys i sota el mar. El somriure de la morsa. Singlot! Singlot! La balena que canta.
1974. L'Antàrtida (4 pel·lícules).
1975. La vida a la fi del món. L'hivern dels castors. Els bojos del coral. Els taurons dorments del Iucatan.
1976. Aletejos sota el mar. En el cor dels esculls del Carib. El peix que es va engolir Jonàs. La marxa de les llagostes .
1977. L'enigma del Britannic . El botí de Pèrgam rescatat de les aigües.
1978. A la recerca de l'Atlàntida (2 pel·lícules). El testament de l'illa de Pasqua. Ultimàtum sota el mar.
1979. La sang del mar. El Nif (2 pel·lícules).
1980. Fortunes de mar. Clipperton, illa de la soledat.
1981. Sang calenta al mar.
1982. Les trampes del mar. D'alta mar als grans llacs. L'Amazònia (7 pel·lícules). El Mississipí (2 pel·lícules).
1985. Alciona, filla del vent. Missatge d'un món perdut. Riu del futur. Jacques-Ives Cousteau: els meus primers 75 anys. Haití: l'aigua de la tristesa. Cuba: les aigües del destí. Cap d'Hornos, les aigües del vent.
1986. L'herència de Cortez. Les illes Marqueses: les muntanyes del mar.
1987. Illes de l'estret (2 pel·lícules). Nova Zelanda (3 pel·lícules). Tahití, l'aigua de foc.
1988. Illa de pau (Costa Rica). Cocos: taurons de l'Illa del Tresor. El mar de Bering. Austràlia: l'última barrera.