La Universitat Politècnica de València ha vingut a aquest temple de la sensibilitat per tal d'investir, amb el seu guardó més preat de doctor honoris causa Federico Mayor Zaragoza i Jacques Cousteau.
És acceptat que la societat actuales troba davant d'una ruptura simbòlica de conseqüències insospitades, fins itot per als més audaços. El que ja es coneix com a nou ordre és un ingenuintent de qualificar aquesta incipient voràgine,amb rostre d'enigma, que exigeix per a ser compresa un esforç que va augmentantcom més similituds i referents es vulguen establir amb el passat pròxim.
Aquesta societat d'avui és conseqüènciadirecta de la ciència. No és la societat el que fa la ciència, sinó al revés. Iés en la ciència i en la seua eina la tecnologia, on té cabuda l'esperança pera la resolució dels greus problemes que afligeixen les societats del món.
La societat ha de divulgar,impregnar, respectar i desmitificar la ciència. Perquè la ciència és saber comsón les coses, és entendre millor la natura. Com han fet aquests dos gegantspioners: Mayor i Cousteau. Com ha fet Mayor Zaragoza dedicant la seua vida afer i divulgar ciència i cultura. Com ha fet Cousteau dedicant la seua vida aensenyar-nos a estimar la natura. Amb Cousteau, a més, les sirenes han tornatals mars de València.
