Jacques-Yves Cousteau

Molt Honorable President,
Excmes. autoritats,
Senyores i senyors:

La comunitat universitària de la Universitat Politècnica de València es reuneix per a acollir al seu si Jacques-Ives Cousteau, nascut l'11 de juny de 1910 a Saint-André-de-Cubzac a Gironda.

Una descripció telegràfica tipus diccionari en diria: marí, enginyer, explorador, acadèmic de França i de les acadèmies de ciències dels Estats Units i l'Índia. Va ser designat Comanador de la Legió d'Honor per la seua lluita en la resistència francesa, medalla de la Llibertat dels Estats Unit i Comanador de l'Orde del Mèrit de la República Federal Alemanya, Comanador de les Arts i de les Lletres i de l'Orde de Sant Carles i oficial de l'Orde del Mèrit Marítim.

Presideix la Comissió Internacional per a l'exploració científica del Mediterrani i la Societat i la Fundació Cousteau.

Ara bé, en aquest breu perfil, naturalment no exhaustiu, què m'interessa ressaltar com a integrant d'una comunitat universitària politècnica? En primer lloc constate que estem davant d'un ciutadà del món, allunyat de regionalismes i particularismes esterilitzants, ocupat de grans problemes universals que afecten totes les comunitats, sense fronteres de cap espècie i amb un gran amor i interés per la faena ben feta, capaç de captivar qualsevol persona.

També vull glossar la voluntat de treball d'un científic de 80 anys que demostra dia a dia que no hi ha jubilacions anticipades de l'esperit i del coneixement quan aquests es volen desenvolupar.

Malament va una societat que en èpoques d'important producció científica prescindeix de persones absolutament vàlides. Tal vegada estiga imbuïda per una concepció secularment mantinguda sobre l'activitat del funcionari, que és vist com una persona generadora de despesa pública no molt útil i organitzadora del control social. Consegüentment sempre ha procurat dotar-lo insuficientment, per evitar suposats balafiaments i reduir parcel·les de poder incontrolat. També ha sigut poc inclinada a incentivar la seua producció i organitzar el control legal i pressupostari en nom, entre altres coses, de la llibertat mal entesa.

Entenc que una institució com la Universitat hauria d'estar bàsicament preocupada pels aspectes següents:

Universalitat dels seus coneixements.
Evolució dels seus coneixements.
Comunicació amb la societat en llibertat.

Aquestes característiques, com veurem, guarden gran paral·lelisme amb la vida i l'obra del Dr. Cousteau i ens haurien de servir de nord i guia en els nostres anhels.

Dins de la Universitat que avui demana la societat han de tenir cabuda tots els sabers i coneixements per a demostrar la seua universalitat, sempre que el nivell assolit siga suficient. Cal tenir imaginació per a organitzar nous ensenyaments i crear les titulacions necessàries per complex que resulte, sense estar mediatitzades per l'egoisme dels col·lectius i els enfocaments personals i particulars.

Cal aprendre de la voluntat del Dr. Cousteau, qui davant de la immensa superfície del mar ha sabut lluitar contra l'opacitat d'aquest, ha aprofundit i ha fet transparent el seu món del silenci , el seu món submarí, i l'ha estés a tothom, amb gran impacte internacional gràcies a la seua generositat, el seu entusiasme contagiós i la universalitat del seu llenguatge.

La societat exigeix d'una universitat politècnica l'evolució contínua dels coneixements per tal d'adaptar-los a la problemàtica del moment a fi de preparar tècnics que generen desenvolupament degudament controlat. Que siguen immediatament operatius en incorporar-se a la vida activa però que a més a més siguen capaços d'adaptar i generar noves tècniques, i que es convertisquen, gràcies a la seua il·lusió, en punt d'atracció de les següents promocions, això sí, mantenint-les respectuoses amb l'entorn que pensen transformar.

El Dr. Cousteau ha sabut crear els equips materials i humans necessaris i les tècniques inexistents per a desentranyar les profunditats del mar i fer-les transparents resolent els innumerables problemes logístics associats, fent progressar extraordinàriament el coneixement del mar, obrint els seus coneixements i els seus tallers, sense egoismes privatitzadors, a qualsevol estudiós, com correspondria a una universitat oberta, i divulgant els seus coneixements i descobriments.

Veure, conéixer, estimar i protegir l'entorn és el camí que ha recorregut en què cada fase és conseqüència de l'anterior; ha imbuït aquests valors en la gent i en les organitzacions socials i així les ha fetes més respectuoses amb el dit entorn.

Finalment crec que necessitem una universitat costosa, dotada suficientment, que treballant en llibertat sàpiga comunicar i entregar als agents socials els seus coneixements amb un nivell d'eficiència adequat, aprofitant tots els mitjans que les noves tècniques posen a la seua disposició a velocitats cada vegada més altes.

El Dr. Cousteau ha sabut treballar en un medi hostil com el mar, que no permet descans. Ha sabut generar recursos econòmics suficients, que mai no són naturalment generosos, per tal d'arribar a grans cotes d'eficiència en el treball. Ha convençut els agents socials que han pres consciència de la problemàtica plantejada gràcies a l'ajuda del ressò assolit amb el seu encomiable esforç de divulgació en publicacions, pel·lícules i exposicions.

Jacques-Ives Cousteau, doctor honoris causa per les universitats de Harvard, Rensselaer, Brandeis i Berkeley, la comunitat de la Universitat Politècnica de València es congratula per tenir-lo per unanimitat al seu si com a doctor honoris causa des del dia 24 de juliol de 1990.