Jean Dausset

Doctor Honoris Causa per la Universitat Politècnica de València. Investit el 28 de juny de 2002

Biografia

Nascut el 19 d'octubre de 1916 a Tolosa de Llenguadoc, obté el títol de Doctor en Medicina a la Facultat de Medicina de París en 1945. Metge interí i més tard associat als Hospitals de París, s'incorpora a l'exèrcit al Marroc el 1941. És metge hematòleg durant la campanya de Tunísia (1943) i la de Normandia (1945). Després de la Segona Guerra Mundial es dedica a la investigació, primer al Centre Regional de Transfusió Sanguínia i més tard al Centre Nacional. Participa molt activament amb el professor Robert Debré en la creació dels Centres Hospitalaris Universitaris (1955-1958). El 1952 observa per primera vegada una leucoaglutinació en massa. Descriu en 1958 el primer antigen leucocitari (MAC) del futur sistema HLA ( human leucocyte antigens ). Nomenat successivament professor associat (1958) i més tard professor d'immunohematologia de la Facultat de Medicina de París (1968), accedeix el 1977 a la càtedra de Medicina Experimental del Collège de France.

En el pla científic consagra la seua vida a l'estudi del sistema HLA, que agrupa els gens dels antígens específics d'un individu, i demostra la importància que té en els trasplantaments a través dels empelts de pell realitzats a pacients voluntaris. Publica els primers estudis sobre la possible associació entre els grups de teixits HLA i les malalties. L'any 1972 organitza la investigació antropològica que defineix els grups HLA dins de les diferents poblacions. El 1969 funda France-Transplant. La Unitat d'Investigació de l'Institut Nacional de la Salut i Investigació Mèdica que va dirigir a l'Hospital Saint-Louis de 1968 a 1984 ha descrit nombrosos antígens del sistema del HLA i ha efectuat nombroses contribucions als estudis sobre la resposta immunitària d'individu. Jean Dausset va crear el 1983 el Centre d'Estudis sobre Polimorfisme Humà, la central del qual es troba al Collège de France, i que contribueix a desxifrar el mapa del genoma humà i a identificar els gens relacionats amb les malalties genètiques.

Finalment, contribueix a l'estudi de les molècules de HLA anomenades molècules de tolerància 2 , en particular la molècula HLA-G que s'encarrega d'inhibir la reacció de la mare contra el seu fetus incompatible. La HLA-G té un paper imprescindible en la prevenció de rebutjos.

Distincions

Professor honoris causa per la Universitat de Brussel·les (1977), de Gènova (1977) de Lieja (1980), de Lisboa (1982), de Roma (1985), de Zagreb (1986), de Lima (1990), de la Complutense de Madrid (1991), de Buenos Aires (1995), de Las Palmas (1995), de Quebec (1996), de Saragossa (1996) i Càller (1997).

Membre de l'Acadèmia de les Ciències de l'Institut de França (1977), de l'Acadèmia de Medicina (1977), Membre estranger de l'American Academy of Arts and Sciencies (1979) i de la National Academy of Sciences (1980).

Gran Premi de les Ciències Químiques i Naturals (1967), Medalla d'Argent de la CNRS (1967), Gran Premi Científic de la Ciutat de París (1968), Premi Cognacq-Jay de l'Acadèmia de les Ciències (1969), Premi de la Fundació Gairdner (1977), de la Fundació Koch (1978), de la Fundació Wolf (1978).

Premi Nobel de Medicina i Fisiologia (1980), Premi Honda (1988), Fundació Jiménez Díaz (1990) i Premi Medawar (1996).