Una vegada a l'any, com bé ha exposat el nostre Vicerector Vicente Caballer, en època d'arreplegada de collita, se celebra en la Universitat Politècnica de València, el dia que dediquem a l'exaltació de la generació del coneixement, ja siga el coneixement que propícia el mètode científic, ja siga el coneixement més atzarós que emana del risc i de la innovació, ja siga el coneixement llegit en l'aire perquè està en l'aire, és a dir, el coneixement que s'irradia des del sentit comú, que és el coneixement des de la tradició i des de l'experiència, màxim comú divisor del que és possible.
Felicitats a tots els que han treballat esta altra collita de la inspiració i de la transpiració, de la saviesa i del treball, i que la intervenció del Vicerector Jaime Gómez ha posat de manifest. Felicitats! A tots els que fan possible la connexió, el vincle amb la societat. Què ensenyaríem si no sabérem el que està passant en el carrer! Gràcies, perquè la vostra generositat ens permet donar una millor ensenyança, raó esta, la principal raó de ser de la Universitat.Felicitats a D. Ricardo Díaz Carreró, per la concessió del seu quint tram investigador. Signifiquen trenta anys de resultats d'investigació.En esta última avaluació ens han concedit 97 trams, sent 805 el nombre total de trams d'I+D+I concedits a esta universitat, corresponents a 491 professors investigadors.
Gràcies i felicitats als premis extraordinaris de les tesis doctorals, i als nous doctors. Vds., han passat a tindre per a tota la vida les màximes competències de l'acadèmia. En realitat mai s'arriba al límit del coneixement de cap ofici. Com més s'aprén més s'ignora, i també més s'oblida. Per això, esta Toga i este birret que hui Vds., reben cal considerar-los més aïna com una celebració d'etapa. La investigació, la generació del coneixement, la celebració de la qual ens reunix i la collita de la qual ens alegra, és res més i ni més ni menys que un instrument més que legitima la transmissió del coneixement. La transmissió per a la formació, perquè una legitimitat necessària encara que no suficient, és ensenyar des d'alguna avantguarda del que està passant.
Felicitats i gràcies pel seu exemple al professor ballester. Vosté és, sens dubte, l'exemple més eloqüent de generositat universitària, d'heroisme i d'humanitat, que podem trobar hui en la universitat espanyola.És vosté, un home savi, molt savi, i un home bo, molt bo. Moltes gràcies pel seu exemple.
Felicitats al nostre doctor Honoris causa, José Antonio Marina.Segurament hi ha moltes raons de pes, tantes com a raons d'atzar, per les que José Antonio Marina està hui amb nosaltres, també amb carácter d'etapa, per tant pensem arribar a molt més amb vosté, i des de vosté, aprofundint en una ja antiga trajectòria de col·laboració. Una de les raons de pes per les quals ens honra amb la seua investidura, és que els seus rellevants mèrits, les seues aportacions al coneixement, les seues brillants reflexions, ha de veure sempre directament o indirectament amb l'ètica de la societat. I és que este és hui el gran problema de la universitat espanyola, per damunt de qualsevol altre. Un problema d'ètica. La universitat espanyola ha de refer-se, refundar-se, èticament. En els seus principis, en els seus objectius, en les seues pràctiques, en el seu govern, en la seua activitat, en el seu finançament. La universitat espanyola i bona part de la universitat europea han de trobar una norma ètica moderna a què s'obliguen. Una ètica capaç de servir a una societat del segle XXI, en la que no hi ha terra incògnita, ni continent impenetrable, ni coartada per a la ignorància.
Senyores i Senyors, alegrem-nos!. Hui tenim les mans plenes de fruits i hem agraït i premiat l'esforç ben fet.
Alegrem-nos! Perquè continuem tenint la capacitat de sorpresa intacta i la il·lusió disponible.
Alegrem-nos! Perquè estic segur que eixa gran assignatura pendent que és la investigació amb vocació d'utilitat al servici de la socioeconomia pròxima, la qual cosa s'anomena innovació i desenvolupament tecnològic, tindrà el reconeixement que mereix. Estem en una comunitat en què el model de finançament universitari vigent fins a este any és un dels més avançats i envejats d'Espanya. I encara que cal perfeccionar-ho i mantindre-ho, és just reconéixer l'esforç fet pels respectius governs valencians en este sentit. No obstant el que habitualment es considera inversió normal, l'1% del pib, per a garantir, per algun tipus de coneixement, el futur de què fem en les nostres empreses, està, en general, per fer. Un mínim de l'1% dels 10 bilions del pib valencià ha de mobilitzar-se en este sentit. Però no s'espante senyor conseller, jo crec que eixe recursos no han de vindre només de l'administració. Alegrem-nos.
Tenim treball seriós per davant. Alegrem-nos. Moltes gràcies.
Moltes Gràcies.
