Alicia vingué del mar,
en un veler
amb marineres de sucre,
Ve de Cuba,
de l'illa que té mar per totes parts.
Perquè Cuba té molt més mar per totes parts que altres illes.
Alicia ve al País de les Meravelles. Ve a València.
Alicia va nàixer d'un pacte irrepetible de déus contradictoris. Per això és dúctil i és fràgil, és gràcil i és forta, i el seu ritme desafia les lleis de la gravetat i les lleis de l'elasticitat dels materials biològics. És fràgil com la porcellana i forta com el titani de les portes de la Gran Mesquita de Casablanca. I calgué fer el pacte perquè calia reescriure la dansa. Alicia, Alicia Alonso de Cuba, és bella com les perles del Carib que es fan en anys de silenci.
Qualsevol d'aquestes raons, incloent-hi l'última, eren motius suficients per a honrar i acompanyar Alicia aquest vespre d'aquesta València de les Meravelles.
Però hi ha una raó més per la qual Alicia Alonso de Cuba es mereix el més alt honor universitari que li podem atorgar. La seua capacitat de treball i de lluita que han fet possible, juntament amb el seu magisteri, que el nom i l'obra d'Alicia Alonso de Cuba visca tant com els déus que van fer el pacte en què va ser engendrada, és a dir, la seua obra, fruit del seu art i de la seua lluita, serà eterna.
Obra: Camerata en guaguancó (real àudio)
Intèrpret: Camerata Romeu
Autor: Guido López Gavilán
