No seria just dir a Norman Foster només urbanista, enginyer, empresari o dissenyador. I, tanmateix, és el mestre en cadascuna d'aquestes habilitats i hauria de ser honrat per cadascun d'aquests magisteris apresos a les aules de les universitats i a les aules de la vida.
No seria just dir a Norman Foster només poeta, mag, creador o déu menor. I, tanmateix, ell hauria de demanar perdó als altres mortals per cadascun d'aquests dons que va acaparar perquè van nàixer amb ell.
Seria just dir a Norman Foster home senzill, home treballador. Potser, els altres, hauríem de demanar-li perdó perquè, si no fóra per això, avui Norman Foster seria un mite.
En tot cas, Norman Foster és un exemple per a molts dels nostres joves i és un honor per a la Universitat Politècnica de València oferir-li, aquesta vesprada de tardor valenciana, el nostre més alt homenatge. Un honor i un benefici. Per als nostres professors i alumnes serà un referent obligat.
