Sabem que les societats, la ciència, la tecnologia i la cultura avancen quan es posseeix la lucidesa necessària per a diagnosticar el que és complex amb paraules senzilles. Heus-ne ací la clau. Diagnòstics honests com mereix la societat que ens sustenta. Diagnòstics comprensibles, corresponsabilitzacions pertinents i teràpies adequades.
Percebem que ens trobem en un temps diferent. Un temps de caiguda de dogmes i d'emergència d'ingredients insospitats. És difícil creure que l'economia mundial, almenys la de la vella i vulnerable Europa, s'haja de moure pels mateixos camins que han sigut les pautes normals fins ara. El brutal descens de la taxa de natalitat en les societats avançades, la invasió de les imatges de la tragèdia de pobles sencers, la possible i legítima invasió de gent a la recerca d'un tros de pa de l'est d'Europa i del nord d'Àfrica, el desplaçament i l'amortiment dels nivells de riquesa i desenvolupament social, l'intolerable deteriorament mediambiental, l'abús sobre el subdesenvolupament com un mitjà de mantenir el nostre aparent benestar i noves dificultats sobre la disponibilitat dels recursos naturals, són factors que fan pensar en unes estructures econòmiques diferents per al futur immediat. En particular a Espanya el futur econòmic s'ha de configurar amb sòlides arrels en el know-how existent, en la I+D conegut i amb una capacitat flexible d'evolucionar per innovació tecnològica cap als microsectors estratègics. Més o menys com una palmera. Quasi no queda temps per a validar les teories. El futur, en qualsevol cas, és dels qui tenen capacitat d'observar. Capacitat de viure.
